|
Finalment comencen les obres de restauració del conjunt de campanes. Si restauració vol dir recuperació dels valors originals, és el cas.
Les campanes foren ubicades per GUIXÀ cap a 1971 en l'interior del campanar, refonent campanes antigues i ampliant un conjunt que durant uns quants segles era de 6 campanes. Fins i tot va afegir al conjunt campanes del rellotge que com és sabut, metafòrica, simbòlica i acústicament no formen part de les campanes litúrgiques. Tant la Seo com el Pilar - les dues Catedrals de Zaragoza - eren el "model a seguir" de tot Aragón. Amb campanes a les finestres i una major central. La campana central sembla ser una novetat del XVIII: Campana 1ª mayor nueva se coloco en medio de la torre en 9 de octubre de 1789, hecha por Antonio Argos, vecino de Calatayud; Pesa 184 @ y su coste particular se regulo en 1.700 L y lo gastado en las maderas y demas materiales en la torre en 833 L 17 s 14" Libro Manual de Índice de lo que por maior contienen los Seis Libros del Segno de escrituras del Archivo de esta Sta Iglesia, que se hizo desde el año de 1707, hasta el de 1725. Letra C s/f (y sin referencia a otro documento) - Archivo Catedral de El Pilar - Zaragoza La construcció de la formidable estructura de fusta (parcialment destruïda per GUIXÀ i que ara va a ser reposada) indica, igual que l'expressió "se colocó en medio" que era una novetat. L'estructura tracta de passar els esforços verticals de la campana, "la Pilara", que serà voltejada, als murs, ja que es troba en el mig d'una plataforma ubicada a 58 m del terra. La reposició del conjunt (tot i que integrant en allò que siga possible les campanes actuals, que quedaran 8 a les finestres i "la Pilara" al mig) no sols és un repte sinó que torna a marcar un model a seguir: en els últims decennis els arquitectes semblen oblidar, a Aragón, que les campanes estaven en les finestres i voltaven (el que es diu "bandear" en tota la Ribera del Ebro, des d'Euskadi, passant per La Rioja, Navarra i Aragón) |
|
|
Ei, no fotem. No admeto que el "se colocó en medio" impliqui que això sigui una novetat. Si així fos, a Igualada el "es colocà al finestral de la part squerra de tramuntana" també deixaria a entendre que era un lloc nou. No vol dir que el lloc fos una novetat, no.
Com a nota amb sentit de "crònica", el bon home t´especifica on la van col·locar, per a major informació nostra. I no caldrà, ben segur, recordar-te que a 1789 ja era normal posar les campanes a les finestres, almenys en parròquies. Aquesta arquitectura tant classicista... no m´acaba de lligar amb aquests preceptes campaners. Crec que la torre es malmet més amb les campanes a les finestres que amb una estructura ben feta. Però, i les torres mudèixars??? A la "torre nueva" (perduda a principis de segle XX, crec recordar) estic segur que eren a dintre. I a tantes d´altres, també. Tauste, per exemple... fa una mica de mal veure-les allí fora...! i no parlo de lancé alemany ni de motors eh? sinó del lloc on les tenim col·locades i de no abusar dels contrapesos. Fixeu-vos: La torre de Tauste, meravellosa... en la part intacta. Compte que la foto és molt vella. Un edifici esvelt, ben equilibrat, amb reminiscències de minaret. Marco el nivell de finestres amb obertura bífora a dintre, cosa molt fina... |
|
 atauste.jpg |
|
I una cara, que han esventrat de mala manera per posar-hi un col·lecció d´esquelles o campanes petites.
Marco l´arrencada dels arquets de les bífores, avui rebentats. I compte al jou d´una d´elles!!!! tant horària com vulguis, però aquest jou...no ens recorda al de Taüll??? Cal refer la torre? mentre hi hagi una cara que es pugui veure inalterada (foto anterior, per exemple), no. Ara bé, jo torno, sempre i quan es pugui, les campanes cap a dintre. restaurem el so original? doncs caaaap a dins. Ningú té el seu violí al balcó oi? quan vol tocar toca des de l´habitació que hi ha immediata al balcó, o hi surt. Però el violí, desadet a dins. Aprofitem doncs, les caixes de música que són les cambres de les torres. Això ho saps prou bé quan, tant encertadament, vas fer reposar els tornaveus del Micalet. Veiam si aconsegueixo jo de reposar els de Cervera. No crec que m´escolti ningú... i menys el gremi d´arquitectes. Malgrat tot, ho intentaré. Amb insistència i tacte... Que tot plegat és una instal·lació de 200 o més anys, amb una consueta de tocs rica i en ple funcionament? no canviaria ben res. El que guanyaria en una fira, ho perdria en un mercat. És el cas de Cervera. |
|
 atauste_1.jpg |
|
Saps què penso?
Per mi una manera de respectar molt l´arquitectura de la torre del Pilar fóra muntar una estructura de fusta que "folrés" per dins el mur. Les campanes mitjanes, al perímetre de l´estructura vuitavada, de manera que en sonar treguéssin el nas a prop de cada una de les finestres. I al mig, la Pilara, que es pogués asseure. Això sí que ho trobaria perfecte. De fet, 830 lliures, en fusta, són mooolts dinerets. Un retaule barroc ben daurat de mida normal (10m) en costava unes 2000 o 3000. I parlem de talla, policromia, daurat, estofat... no de bigues. Que no fos un bon castell el que es féu (o reféu???) el 1789... Naturalment, parlo (a diferència teva) sense haver vist les bigues tallades en un lloc concret. però potser no totes s´empotraven al mur i avui només veiem aquestes que Guixà va tallar. La Seo, m´agradaria d´haver pogut veure abans que li fessin tot allò a la Valera, amb tant de ferro... Per major comoditat meva, em plantifico aquí l´enllaç per anar còmodament al teu arxiu sobre el Pilar. http://www.campaners.com/php/catedral.php?numer=545 I serà més ràpid. També la Seo: http://www.campaners.com/php/catedral.php?numer=546 |
|
|
Oh! ho acabo de repassar i això no ho vaig veure fa uns mesos!!!
Fantàstic!! |
|
 gran41872fletxa.jpg |
|
Ja ho deia, jo...
Hi havia d´haver més que aquells quatre caps de biga tallats arran de mur... Uau, és una encastellatura preciosa... la Pilara va aquí, peti qui peti. Sense discussió. "a muerteeee!" No veig massa bé com es podria bellugar la campana gran, perquè -per on em penso que hauria de moure´s- hi veig bigues travesseres, que he marcat amb la fletxa vermella damunt la teva foto. En tot cas, és una estructura per al moviment, no per tenir la campana fixa, ja que hi sobrarien estreps per desviar el pes cap als costats. Les altres, crec que s´han de bellugar, no les deixaria pas fixes, jo... a no ser que el folklore local...ja m´entens. Ara bé, potser mai n´hi va haver tantes de grans. estic segur que et sobra la gran de Guixà. És a dir: el que devia exitir seria una gran campana de 2 tones (mitjana diríem, però tractant-se de la Península...) i un conjunt de campanes de 1250 kg en avall al seu voltant. Això sí: una campana sonant fixa em sembla un malbaratament sonor...no sona tant bonic...no sé si una basílica així de gran té el sistema de repicar com en un poblet de Jaca... o prefereix l´oscil·lació... per una banda: l´Ebre. Per l´altra una plaça enorme i les cases són molt lluny. Però la Pilara, jo la voldria aquí, en aquests cavalls. i si no es pot asseure, almenys a mitja volta. Quina llàstima, d´altra banda, que la gran campana dita "de los Sitios" romangui tant inaccessible... sona? o ni les hores no dóna? |
|
|
Contestarem poc a poc, que he de seguir amb les catedrals - Ara amb Zamora, que té el record d'inaccessibilitat i de brutícia de coloms.
Però tornem a l'estructura de la Pilara. Aquesta té tres "pisos" (i el que veus és el segon, que només serveix per desviar els impulsos verticals de la campana, que estava en una estructura semblant "desmuntada" pe GUIXA al pis de damunt. Era semblant a aquesta (i la nova també ho serà) però es recolza en la que veus, i en un altra en un pis per baix, per enviar els esforços als murs (ja que el pis inferior és "buit"). I com és natural al pis de dalt no té les fustes que travessen, que en aquest cas sols reforcen tant l'estructura com la resistència del terra de la sala de campanes (per poder treballar dipositant-hi les campanes). Per cert, a la Torre Nueva eren fixes, de rellotge. I estan al Pilar, on la gran toca les hores. Espere documentar-les de prop el dissabte (han posat bastides en la sala per restaurar-la). |
|
|
Bé!
Ja em quadra, perquè vaig veure una altra foto del conjunt des de baix, i vaig pensar que hi havia un "sobre" (foto anterior) i un "sota" (foto que poso ara, també teva). El que no sabia és que hi hagués 3 pisos. Millor encara. Més repartiment de càrregues. El que veig és que no és antiga: porta molts claus de ferro i no la veig molt ben parida (no és la bestialitat de París, per exemple). El que també sabia (fa mesos sí que ho vaig veure) que la campana dels quarts és una gòtica de mitjan XVI (Clerget, com la teva "Maria" del Micalet) procedent de l´enderrocada "torre nueva", però pensava que en dita torre mudèixar era la campana de les hores (i no la dels quarts com avui és en El Pilar), i que la campana que sembla horària en el Pilar, la "de los Sitios" no en provenia pas... sinó que ja era feta per posar en El Pilar (pensava que UN dels campanars del Pilar sí que era del XVIII). O és que ho he entès malament i realment no en provenia? Una torre mudèixar, estreta, inclinada i hermètica feta per sonar les hores no sembla pas el lloc lògic on buscar una campana de 2 metres ben passats de boca... En fi. Ja tinc un cacau muntat... PD: per cert: grava les dues horàries i les litúrgiques, plis. Voldria el diàmetre de la de los sitios i l´enregistrament, per donar el pes. |
|
 gran41893.jpg |
|
Per cert, que he escoltat els arxius de so de les campanes del Pilar, i no m´hi sobra la Petra Paula, no... m´hi sobra (i a jutjar només per la gravació, potser és precipitat) la Pilara. Restaurar valors sonors originals, sí, però amb campanes que s´ho mereixin i no sé si és el cas de la Pilara. Realment, els fonedors hispànics... d´entre les grosses del XVIII i XIX en salvo ben poques... una d´elles és la Tomassa. L´altra, la Miquèla de Vielha. Potser la gravació no és bona i no estic essent just. El temps ho dirà.
També és interessant la diferència de mig to entre la Braulia i la Indalecia. Realment, o tocarien sempre per separat (quan sona l´una no sona l´altra) o bé tenien un gust musical molt dubtós, cosa que -vistos alguns documents (plets de cervera, consueta de valència)- no sembla que sigui el cas... en fi... Proposo una nova Pilara! I ben feta! Un si2 de 1,65 i 2700 kg. La Pilara de 1789 pesaria 1900 kg i, vistes la Braulia i la Indalecia, hauria de fer un do#. Per tant, la que es va fer al segle XIX es va engrandir i abaixar un to. La Pilara Històrica de 1789 seria clavada a la Petra Paula actual. Si vols un conjunt ben coherent, també en podries prescindir, de la Pilara actual, quedant-se la cosa a les tres campanes grans a distància de to entre elles (tal i com passa a València quan el Manuel calla). PD: compte que els anàlisis de so s´han d´interpretar: un reb és el mateix que un do# per a les màquines, però no pels homes! Seria com posar els motors per davant del toc manual! PD2: i tenint en compte com tenim totes les notes, el campanico (també jutjo que podria ser prou dolent a partir de la gravació) es podria substituir per un de nou. La campana clau del conjunt, des del punt de vista musical seria la Pilara (si2 prou dolent) i sobretot la Braulia (la que fa el mi3). Bona feina! T´he vist fent proves a la menuda! Va a una velocitat més interessant -des del punt de vista acústic- que a València, ressona molt més i s´agredeix menys el vas. A veure si expliques com va!!! Records |
|
|
Ei gent!
How's going? mmm, velocitat...Daniel, et queda per vore als tiplets de la Catedral rodar. Potser les altres roden massa equilibrades, són de les que menys eh! Has de vore com estàn algunes campanes de contrapesades perque els motors no patisquen molt. Salutacions. |
|
|
Quines ganes de tocar, mareeee
m'esperaràn a Zaragoza! |
|
|
Ja els he vist, els tocaves tu, en un vídeo...
 Però no parlo d´això sinó dels senys grossos, quin batall impacta i roman quiet durant massa estona. Si la campana es belluga depressa, la ressonància augmenta espectacularment, perquè el pes del batall ja no descansa tant sobre el vas sinó sobre el soquet o la batallera, entens? El vostre Jaume em fa patir perquè presenta un esvoranc rodó de la mateixa mida que la pera del batall... i la ressonància és molt massa baixa per una peça de 1750 kg... hauria de fer estremir-ho tot... PD: vas a Saragossa??? Jo també hi vull anar... i et deixo per tu la Pilara... perquè si sona com em pensooooo... PD2: aere si veniu a Os de Balaguer! Tutti quanti! Recooords! |
|
|
Anar a Zaragoza...
N'he tinc una amiga alla. La expo seria ocasio per anar a Zaragoza. Per tema de campanes, n'idea! No estaria gens mal! mm, per mi la Ana...o la anglesa! jaja Les grans per als que estan forts... |
|
|
Finalment les campanes del Pilar retornen al seu lloc, d'on mai haurien d'haver eixit!
És una tendra recompensa fer "bandear" - ja sabeu, voltar en Aragó - les campanes de GUIXÀ, que, ara sí formaran un conjunt integrat en la terra on estan... El proper dia 11, cap a les 21:30 hores, amb motiu de la inauguració de la restauració del Pilar set o huit de les campanes del conjunt tocaran manualment: primer un toc a la manera aragonesa (les petites repicades amb la ma, les gran que fan contrapunt tocant amb el peu, mentre "bandea" la major), i segon un "bandeo general" de les set o huit que puguen fer-ho. Com sempre passa en les inauguracions, no sempre coincideixen amb l'acabament dels treballs! Per fer-les voltar estarà bé. Avís: "bandear" vol dir voltar campanes extremadament lentes: és el que hi havia, i el que ha de haver-hi. Ja sabeu que en açò com en tot: per a gustos els colors. Però importa més campanes ben tocades que no pas ben afinades (què vol dir bé afinades???) i repetitives (és a dir llançades). O no? Esteu invitats participar. |
|
 foto48618.jpg |
|
ESTEM CONVIDATSSS!!!
Quina emoció! |
|
|
No em siiiiiguis incendiaaaaaaari, Franceeeesc!
Oh, prou vindria si pogués, però el dia 11 tinc un merdós examen d'universitat. Ja hi anirem quan estigui tot acabadet. I extremadament lentes, per a mi és encara més avorrit, no és aquest un adjectiu específic i exclusiu del llançat, pots estar tranquil... n´hi ha per tothom...tot i que també m´ho passaria bé. En fi, llàstima de la Pilara, que pinta d´un so prou desagradable i lleig. La de Guixà, vull veure posada així... Macos els jous... les trobo al seu lloc, però seran molt enlairades oi? poc practicables...potser... Compte amb els batalls, que no esvoranquin les campanes com a València eh... ja ja ja...(toma ya!). Bé, ara seriosament: enhorabona i bona feina! dediqueu-li un vol al vilarrubias de casacota! PD: no admeto llançat=avorrit. Les opinions no són afirmacions categòriques. Al país de Bach i Mozart no eren estúpids ni gèlids. Bevien més cervesa que nosaltres. Ara, que nosaltres som país de vi i d´oli, això sí que t´ho admeto. PD2: campanes ben tocades no està en contradicció amb campanes ben afinades, sisplau! Hi ha bones campanes espanyoles i catalanes i valencianes, a mi no m'és igual. Ara: si la campana no es toca de la manera més rendible acústicament, és evident que importa poc o menys. Visca l´etnografia, jo sóc un malalt i un purità d'això. I penso que no està mal, que al Pilar hagueu fet aquesta intervenció. No era una cosa ben feta, el que hi havia, al meu entendre... PD3: quina il·lusió em faria venir... no us podeu arribar a imaginar l´enveja que em feu...m´ha agradat molt rebre notícies! Salut!!! |
|
|
...però bueno!!
Que no penseu explicar com ha anat el debut??? |
|
|
Bueno bueno bueno...
En mirar les cares sobra...falta la del Sr. Mestre Francesc, que va ser privilegiat d'escoltar les campanes desde baix. Fotografies de Marcos, http://www.campaners.com/php/campanargran.php?numer=104544 http://www.campaners.com/php/campanargran.php?numer=104545 Per a mi personalment va supondre un plaer tindre que anar 3 hores en cotxe i altres 3 de tornar, aixó és el que es fa quan es té interés i motivació. Done l'enhorabona des de açi a tots els aragonesos, estàn recuperant una part d'ells. Les meues felicitacions a l'encarregat de tot açó, que no s'ha cansat, no es cansa i farem perque no es canse de "lluitar"; els demés, farem lo posible per ajudar en la batalla. El meu sentiment d'emoció s'uneix al sentiment general de benestar, de fer les coses amb entusiasme, il·lusió i dedicació. El resum es simple. UN PLAER! |
|
|
Una abraçada per tots!
Gràcies Elíseo!!!! Doneu-li també una abraçada ben gran al Francesc i a la Mari Carmen!!!! Li he escrit un correu... ... i també li deia: Al cap i a la fi, perquè són sinó les campanes? per unir, cohesionar, transmetre i emocionar-nos... records! 
|
|
|
Finalment ja hem posat un primer vídeo del toc inaugural de set de les nou campanes del Pilar, l'11 de juny passat. No es veu massa bé, però si com van de lentes les campanes (a l'inici, després s'embalen que dona goig, al menys les petites).
La Pilara encara està en procés de restauració, sembla que les bigues centrals ja estan posades, però com és el més d'agost, tothom tanca per vacances. Per cert, l'estructura interna nova és diferent de l'anterior (GUIXÀ) i de la de fusta primitiva - Espere aviat escriure un article sobre les tres diferents estructures interiors del Pilar, pot estar interessant. Vídeo de les campanes del Pilar, tocades pels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA |
|
