Ministrers era el nom que rebien els instrumentistes antigament. En l'actualitat el mot s'utilitza sobretot per a designar els instrumentistes de vent, tot i que a l'època també servia per als de corda.
El repertori dels ministrers era molt ampli, així com ho era el seu àmbit de treball. Els podíem trobar en una església doblant les veus d'un cor en una missa, en una processó enmig dels carrers, tocant danses a plaça, acompanyant la cort d'un rei en els seus actes socials... De tot plegat se'n desprèn una gran activitat musical que deriva de la música religiosa a la profana, del motet a la chanson, a les danses...
Aquest tipus de formació era present a tot Europa i va tenir una gran rellevància a la península ibèrica. El trànsit tant d'instrumentistes com de peces musicals entre les diferents regions europees era molt animat des de molts segles enrere. Així, en el programa hi trobem música hispànica però també música flamenca, francesa, italiana...
La Caravaggia ens permet veure i escoltar la corneta, les flautes de bec, els sacabutxos i el baixó, així com una gran varietat d'instruments de percussió tocant un repertori que sorprèn al públic per la seva proximitat, aparentment contradictòria amb la distància temporal que ens en separa.
