En Lluís Coll em preguntava què passava diumenge passat 3 d´Abril a Montserrat; responc.  
    Doncs aquest diumenge inauguren -o bategen- dues campanes (f´i b´, 900 kg i 350 kg, respectivament) foses a la prestigiosa foneria d´Albert Bachert, a Karlsruhe (Alemanya) que completen el joc del monestir de Montserrat, concebut el 1955 i realitzat entre aquella data i el 1958, restant des d´aleshores pendents les que el proper dia 3 d´Abril seran beneïdes. Afegeixo que els gravats que exornen són fets per un servidor...   
 El joc ha quedat així definitivament complet tal i com va ser concebut els anys cinquanta.   
 Cal tenir en compte que les dues campanes noves realcen el caràcter en Fa M que tenia previst en Karl Czudnochowsky (Erding) encara que la previsió musical es degué als monjos P. Columba Batlle i P. Gregori Estrada, OSB. amb la coneixènça prèvia dels conjunts de Sant Ottilien (diòcesi d´Augsburg) Buckfast(Anglaterra) i Maria Laach (gran monestir alemany) amb la qual cosa es posaven al nivell dels grans santuaris europeus en matèria de campanes.  
 Les 10 campanes són concebudes amb costella o perfil lleuger -leichte rippe- i fan un pes total aprox. de 16.600kg 

 .   
 Les característiques són les següents:    
 f0  6400kg        Santa Maria                1958    221cm de boca 
 a0 3500kg        Sant Benet                 1955    181cm 
 c´ 1900kg        Sant Pere                   1958    149cm 
 d´ 1400kg        Sant Pau                    1955    135cm 
 e´ 1000kg        Sant Jaume                1955    122cm 
 f´   900kg        Sant Jordi                      2005  117cm 
 g´  600kg        Sant Gregori               1955    102cm 
 a´  400kg        Sant Pius X                 1955     90cm 
 b´  350kg        Sant Josep                     2005  86cm 
 c´´ 250kg        Sant Miquel Arcàngel   1955    76cm    
 Aclarim que les dues grans duen el nom dels patrons del monestir; les tres següents duen noms apostòlics; La resta corresponen al patró de Catalunya i màrtir (en record dels 23 monjos assassinats el 1936), a dos noms relacionats amb el cant Gregorià; la resta potser és deguda a devocions del moment, però Sant Miquel és el patró dels campanars!     
 També cal dir que és el joc -coherentment dissenyat des del punt de vista musical- més important (que no el més bell, ja que al meu parer el superen el monestir de Poblet i sobretot Igualada; en tot cas sí que té més envergadura) dels Països Catalans i de tota la Península Ibèrica.        
 Adjunto una foto del bordó, la Santa Maria, de la qual afegeixo l´anècdota que tingué problemes per passar de la Jonquera -en venir d´Alemanya el 1958- per dur la inscripció "Regina Catalauniae" (Reina de Catalunya) i l´escut amb les quatre barres!    
 daniel vilarrubias