L'Escola Superior de Música de Catalunya va ser fundada com a fundació privada amb l'objectiu de crear el primer centre d'ensenyament superior de música a catalunya i, també, de l'estat espanyol.
 
Durant el procés de gestació, sota l'auspici del partit de govern de llavors, CiU, hi va haver un fort rebuig de part dels músics sobretot en l'àmbit del conservatoris, que veien amenaçada la seva posició, i que fou recollit per partits d'esquerres que veien la futura escola com un ens "elitista" per a gent amb recursos.
 
Un cop posada en marxa amb perspectives de futur brillants, va ser un punt de referència no només a l'estat espanyol sinó a nivell europeu, observat i admirat en molts àmbits. En aquell moment la nostra escola va atreure figures internacionals entre el professorat assolint un respecte mundial.
 
Poc després però el panorama polític va canviar amb el "tripartit", i donada l'indesitjable implicació de la política en aspectes de la direcció de moltes institucions en el nostre país, va recaure la direcció de l'Escola justament en un grup que n'havia criticat i discutit la seva pròpia fundació, existència i motius. En els anys següents es va iniciar un autèntic desmuntatge de la nostra escola, no només a nivell laboral sinó sobretot a nivell docent, de continguts i procedimentals. Part del llast d'aquell episodi encara l'arrosseguem ara.
 
A hores d'ara, la crisi i les retallades cauen amb tota la seva força sobre una institució que havia patit danys considerables i, fora d'alguns intents tímids, irreparats, amb un organigrama hereu encara de l'època de la desmuntada. La situació de l'Esmuc, ferida de manera considerable, amb les retallades esdevé al meu criteri crítica.
 
La paradoxa és que els qui ara demanen "estructures d'estat" per Catalunya han estat durant molts anys els qui han observat inactius la destrucció d'una d'elles, o fins i tot hi han participat de manera activa, potser per desconeixement o desinformació.
 
Crec que a hores d'ara és imprescindible no oblidar la història dels gairebé deu anys d'aquesta institució i, tot i la situació actual, procedir a la reparació dels immensos danys patits. La crisi ho dificultarà, però és de justícia considerar-ho no per l'Escola, sinó particularment per Catalunya. Fa deu anys s'estava gestant una escola superior com el país es mereix, i és el que caldria recuperar, encara més en un moment com avui.